Coneix els nostres pobles

Els pobles de La Vall de Boí

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça, als Pirineus de Lleida. Està formada per vuit petits nuclis de població que en total sumen uns 1100 habitants.

Disposa d'un entorn natural quasi bé intacte, de gran varietat de vegetació, d’espècies autòctones, de rius i d'estanys. Així mateix, en l'àmbit del patrimoni cultural, la Vall de Boí, conserva en els seus pobles, l'estructura arquitectònica i les construccions domèstiques tradicionals que s'han anat preservant al llarg del temps, essent el punt més important les esglésies romàniques, testimoni present del període romànic a Catalunya.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el balneari de Caldes de Boí, l'estació d'esquí de Boí Taüll, a més de les tradicions, la gastronomia i l’artesania fan de la Vall de Boí un paratge únic per conèixer i gaudir.

No et perdis...

Coneix-los una mica més

Cóll

Habitants: 31. | Altitud: 1.170 m.

És el primer nucli que es troba a l’entrada del municipi, situat en una gran esplanada orientada a sud i a 3 kilòmetres muntanya amunt de la carretera L-500. Cal destacar, a les afores del poble, l’església de l’Assumpció, romànica del segle XII i consagrada l’any 1.110. Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000. Com a element més emblemàtic del poble, cal destacar, “la Creu de Terme” d’una sola peça de pedra tallada, que es troba a l‘antic camí que anava de Cóll a Vilaller.

Cardet

Habitants: 5. | Altitud: 1.197 m.

És el nucli més petit del municipi. Igual que a Cóll s'hi accedeix des d'un trencall de la carretera L-500 i es troba a 1 km muntanya amunt. El poble es converteix en una preciosa talaia amb una bella panoràmica de l'embassament de Cardet, la zona del Salencar, la vall i els cims de la Vall de Boí. La seva església romànica dedicada a Santa Maria, és dels segles XI i XII, forma part del conjunt Patrimoni de la Humanitat, i es troba en un extrem del poble. Té algunes modificacions i ampliacions del segle XVIII.

Barruera

Habitants: 248. | Altitud: 1.096 m.

Barruera és la capital del municipi i en els últims anys ha esdevingut el centre de serveis de la Vall de Boí. El creixement de la població es produeix a banda i banda del carrer Major, l’antic camí que pel port de Gelada duia a Senet, i al voltant de la carretera L-500 (Passeig de Sant Feliu). El monument més emblemàtic és l’església romànica, dedicada a Sant Feliu, que va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l’any 2000 i data dels segles XI i XII.

Durro

Habitants: 90. | Altitud: 1.395 m.

La població es troba enlairada sobre la vall de la Noguera de Tor i una mica allunyada de les principals vies de comunicació, que han estat la que pujava cap al Port de Caldes i la que baixava del port d’Erta cap a Taüll i Boí. Durro va ser una entitat independent fins al 1965, any que es va agregar al municipi de la Vall de Boí. Avui encara, jurídicament, és una Entitat Municipal Descentralitzada juntament amb el nucli de Saraís.

Durro conserva un aire rústic i medieval, amb un nucli antic abrupte i cases que combinen l'aspecte residencial amb el ramader i agrícola. La solidesa de les construccions i els detalls acurats de la decoració exterior demostren la prosperitat passada del poble.

El més destacat és la seva església romànica de la Nativitat del segle XIII., declarada Patrimoni de la Humanitat. Cal fer menció al seu campanar de cinc pisos de planta quadrada, amb arcs llombards, i la portada composta de capitells, columnes i arquivoltes.

En el seu terme es troba l’ermita de Sant Quirc del segle XII, declarada, també, Patrimoni de la Humanitat, en un terreny proper des d’on es poden apreciar bones visites de la vall.

Erill la Vall

Habitants: 107. | Altitud: 1.250 m.

S'hi accedeix per un trencall de la carretera L-500 que en 500 metres de pujada arriba al poble. El nucli d'Erill la Vall es localitza en un replà, delimitat per un conjunt d'estribacions rocoses.

Al mig del poble, hi ha l’església de Santa Eulàlia del segle XI, on trobem un dels millors campanars de la vall, esvelta torre de planta quadrada amb sis pisos d’alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard. A l’interior podem veure una còpia del grup escultòric del Davallament de la Creu, l’únic que es conserva complert del Taller d’Erill. Aquesta església, juntament amb les altres de la vall, també va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

Al costat de l'església es troba el Centre de Romànic, l'entitat encarregada de la gestió i promoció de les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Boí

Habitants: 236. | Altitud: 1.265 m.

El fet que el poble de Boí ocupi un lloc intermedi entre Caldes, Erill la Vall i Taüll, potser va motivar el que se li apliqués el nom que ja tenia la vall. Segons Coromines, no és pot pensar que el poble donés nom a la vall, sinó al contrari.

Una altre curiositat, és el nom de la plaça del Treio, que cal relacionar amb el llatí Trivium “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins importants ja en època romana. El castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval. També cal fer menció al pont medieval sobre el riu de Sant Martí.

Actualment, Boí és el punt de partida per accedir a l’únic parc nacional de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el nucli on hi està ubicada la Casa del Parc.

L’església de Sant Joan, declarada Patrimoni de la Humanitat, és la que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la vall al s. XI. Destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar a l’exterior i l’interior de les naus, amb escenes com la lapidació de Sant Esteve, els joglars i el bestiari. Actualment, aquestes pintures estan reproduïdes a l'interior de l’església.

Taüll

Habitants: 286. | Altitud: 1.510 m

Antigament era el poble més important de la Vall de Boí, conegut com el “portal de la Vall”, ja que tothom qui vingués a visitar-la havia de passar per la vila, el camí del port discorria per Taüll. Això li donà un creixement i una expansió, reflectida en les tres esglésies que tenia.

Situat dins la vall del riu de Sant Martí, és format per dos nuclis separats pel torrent.

Cal destacar les seves dues esglésies , autèntiques joies del romànic, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’església de Santa Maria és el segle XII, i està a la plaça Major. Seguint la línia de l’arquitectura religiosa de la vall, té una torre-campanar de cinc pisos. Destaca també la construcció amb arcs llombards dels absis, i la reproducció de l’impressionant conjunt pictòric de l’ absis central, l’original del qual es troba al MNAC. Va ser consagrada pel bisbe de Roda el 11 de desembre de 1.123.

En la part baixa del poble trobem l’església de Sant Climent, consagrada un dia després de la de Santa Maria pel bisbe de Roda. Sent del mateix estil, i seguint també la línia arquitectònica de la vall, és la construcció més emblemàtica del romànic català. És un exemplar romànic-llombard del segle XII, amb arcs llombards als seus tres absis i finestres geminals de dos i tres arcs. L’imponent torre-campanar de planta quadrada és de sis pisos de finestrals separats per frisos de dent de serra.

D’aquí procedeix un important conjunt de pintures murals, de les quals la més destacable és l’escena de l’ absis central ( l’original del qual està al MNAC), consistent en un Pantocràtor, autèntica joia d’art. Cal fer menció a les pintures originals que hi ha en l’interior de l’església de les quals destaca la de Caín matant a Abel.

Pla de l'Ermita

Habitants: 91. | Altitud: 1.615 m.

El Pla de l’Ermita es va crear juntament amb l’estació d’esquí de Boí Taüll.

Actualment, el Pla de l’Ermita és un nucli amb diferents equipaments hotelers, apartaments i servies turístics, pensats per a les vacances familiars en un resort.

Ben a prop del nucli es pot accedir, seguint un caminet, a l’ermita romànica de Sant Quirc de Taüll, que va ser restaurada l’any 1992.